Ahir, diumenge 8 de novembre, dues dones -M. i E. (mare i filla)– van ser assassinades per l'exparella d'una d'elles a trets de pistola a Llíria. Els fets van ocórrer de vesprada, al carrer i davant la presència del fill d'E., de 4 anys.
Aquest doble assassinat a la nostra comarca es produeix hores després que es trobara el cos d'una jove de 28 anys a Còrdova (Andalusia), assassinada per la seua parella. I un dia després de la Marxa Feminista, d'àmbit estatal, que va recórrer els carrers de Madrid contra la violència masclista (7N). Mentre redactem aquest comunicat rebem la notícia d'una altra dona assassinada, en aquest cas, pel seu fill a Vigo.
Davant d'aquest fets, des d'ARRAN Camp de Túria, l'Aplec de Camp de Túria, el Casal Jaume I i Obrim Espais volem expressar el nostre absolut rebuig i condemna, així com un seguit de consideracions:
1) Aquestes tres dones es sumen a la llista de feminicidis i infanticidis comesos durant el 2015: 4 a la comarca de Camp de Túria, 37 en el marc dels Països Catalans; 79 a l'Estat espanyol.
2) Parlem de feminicidi perquè no són fets aïllats: són dones mortes pel fet de ser dones. Aquests assassinats són la conseqüència més crua i visible del patriarcat: un sistema d'opressió i dominació sobre les dones. Un sistema que es manifesta amb diferents formes, models i graus de violència -visible- cap a les dones.
3) Així doncs, cal identificar, assenyalar i combatre totes les formes de violència masclista: divisió sexual del treball, bretxa salarial i no reconeixement de tasques de reproducció i cura; cànons de bellesa i pressió estètica que fulminen la nostra autoestima i autonomia personal; agressions sexuals; agressions verbals a casa i al carrer; violència institucional i lleis restrictives sobre el dret a decidir sobre el nostre cos (avortament) i models de relacions sexoafectives on tenen cabuda la dependència, la gelosia i el control com a indicadors d'intensitat amorosa.
4) Cal també recordar que de les dues dones mortes a Llíria, només una constarà com a “víctima de violència de gènere”. Per què? Perquè, basant-se en la Llei de violència de gènere, només són “víctimes” aquelles que tenen un vincle directe amb l'agressor (parella o exparella). D'aquesta manera, la dimensió i l'impacte real d'aquesta violència no queda retratada en les xifres oficials.
5) A més, denunciem el fet que el sistema legal i judicial deixa, en molts casos, desemparades les dones que fan el pas de denunciar. I, mentre les institucions centren la seua acció política únicament en la denúncia, les xifres són altres: poc més de la meitat (57,2%) de les peticions d'ordres de protecció són acceptades fet que no ajuda a sentir-se protegida i segura a l'hora de denunciar les agressions. Un altre exemple de desprotecció són les sentències que continuen atorgant custòdies compartides o concedint visites als maltractadors condemnats per violències de gènere.
6) Per tot açò, prou impunitat al terrorisme patriarcal. Cal que prenguem consciència d'aquesta realitat, així com que treballem activament per combatre totes les formes de violència –tant les que patim com les que reproduïm- des de tots i cadascun dels espais on desenvolupem les nostres vides: a casa, a la feina, a l'escola, als instituts o universitats, als carrers, als bars i a les places. A tot arreu.
Contra tota violència patriarcal, per unes relacions lliures!
Cap agressió sense resposta.
Ni una més.
Ens volem vives.
Llíria, 9 de novembre
ARRAN - Camp de Túria
Aplec de Camp de Túria
Casal Jaume I- Camp de Túria
Obrim Espais
